D’ençà els seus orígens, la nostra empresa és el resultat del treball i l’esforç conjunt de les persones que hem empès en una mateixa direcció, compartint objectius i donant el millor de nosaltres mateixos, sigui quin sigui el repte o la situació a superar.
QUI SOM PUJOL. UNA MANERA DE SER, UNA MANERA DE FER
LES NOSTRES CREDENCIALS
#1
AUTOEXIGÈNCIA I COMPROMÍS
Assumim la responsabilitat al màxim i l’apliquem amb obsessió en tot allò que fem i ens proposem
#2
CREATIVITAT I PERSEVERANÇA
Replantegem en formigó qualsevol projecte, aconsellant la millor solució amb rigor i tocant de peus a terra
#3
CAPACITAT I ESFORÇ
Invertim en talent i tecnologia puntera, per això comptem amb l’equip més sofisticat i valuós: les persones
#4
SOLVÈNCIA, GENT DE PARAULA
Seriositat, professionalitat i implicació. Treball, dedicació i feina ben feta. Puntualitat, eficàcia i garantia
ON SOM LA NOSTRA PRESÈNCIA
Pujol està integrat per 23 centres productius, magatzems i oficines repartits entre el territori espanyol i el Regne Unit.
SEU CENTRAL
ALTRES CENTRES PRODUCTIUS, MAGATZEMS I OFICINES
Prefabricats Pujol, SA
Plaça de l'Esport 1, 25230, Mollerussa, Lleida
T. 973 60 11 00
F. 973 60 33 66
Lat. 41.618222
Long. 0.890139
HISTÒRIA FENT MARCA DES DE 1942
Amb el temps, els processos i els sistemes van canviant. Les persones i els equips també. A Pujol, però, hi ha coses que no canvien mai: la perseverança i la reinvenció constants
-
ELS PUJOL I GORNÉ, UNITS PEL CANAL D’URGELL
La història de Pujol va lligada al concepte de la construcció. Els seus fundadors són el matrimoni format pel senyor Miquel Pujol Oliva i la senyora Mercè Gorné Gasset. Quan tots dos eren ben petits, les seves famílies es van traslladar de la comarca de La Noguera a Mollerussa perquè estaven treballant en la construcció del Canal d’Urgell.
La padrina Victòria, mare de la senyora Mercè, va donar a la seva filla i al seu gendre els estalvis que va aconseguir engreixant i venent dotze porcs. Amb aquests diners, la senyora Mercè va comprar un terreny on, posteriorment, el matrimoni hi va traslladar la fàbrica.
El primer encàrrec que van tenir la senyora Mercè i el senyor Miquel va ser la fabricació de tubs de formigó pel clavegueram de Mollerussa. Ell dirigia la fabricació i ella s’encarregava de les comandes i els comptes.
La senyora Mercè Gorné i el senyor Miquel Pujol
La padrina Victòria
La senyora Mercè a la porteria de la Casa Canal de Mollerussa
Anys després, la família va obrir un negoci de mosaics i pedra artificial
A l'entrada es podia veure una petita exposició de materials d'aquella època
-
1940
ON TOT COMENÇA
1942. Neix Prefabricats Pujol a Mollerussa
Amb una plantilla de quatre treballadors, es comencen a fabricar tubs de formigó en massa. Tres anys més tard, s’adquireix una premsa que permetrà l’elaboració de mosaic hidràulic.
La família també havia crescut amb el naixement dels quatre fills: el Josep Mª, el Ramon, l’Àngel i la Mª Mercè.
La façana de la fàbrica de tubs
La fàbrica de tubs des de l'altre costat de carretera
Els primers treballadors de la fàbrica de tubs (exterior)
Els primers treballadors de la fàbrica de tubs (interior)
Tubs de formigó
Treballant en el muntatge d'encavallades
-
1950
LA COMUNITAT GENERAL DELS REGANTS DEL CANAL D'URGELL
1955. “Tuberías Centritub, hasta el agua las prefiere”
La instal·lació de reg a tota l’àrea d’influència del Canal va impulsar el creixement de l’empresa. La fabricació dels tubs s’havia mecanitzat mitjançant una centrifugadora de formigó que, a més d’incrementar la producció, donava al producte més compactació. També es comptava amb una premsa més per fer mosaic.
Anunci de "Casa Pujol" a la premsa
La fàbrica de tubs als anys 50
Els treballadors demostrant la càrrega que suporten els tubs prefabricats
La rajola corporativa de "Mosaicos Pujol" i la trepa amb la que es realitzaven
Mostruari de les rajoles hidràuliques que es fabricaven als anys 50
-
1960
DECISIONS VALENTES PER AL FUTUR
1960. La fàbrica de biguetes, una decisió clau
Consolidada la producció (en qualitat i quantitats importants) de tubs i mosaic , així com la d’altres peces de formigó i nous productes a base de pedra artificial, es pren una decisió clau per al futur de Pujol: la construcció d’una fàbrica dedicada a la producció de biguetes de formigó pretensat.
1965. La segona generació s’incorpora a l’empresa. L’impuls cap a Grup
L’Àngel, tercer fill del matrimoni, entra al negoci familiar ajudant en les tasques de producció. Ell serà qui s’ocuparà des d’aleshores d’aquesta àrea de l’empresa.
El Josep Mª, el germà gran, s’hi afegeix pocs mesos després, un cop finalitza els seus estudis d’Aparellador a Barcelona. Ell se centrarà en els aspectes tècnics i d’organització.
El 1969, just en el moment en el que l’empresa prenia l’impuls que la projectaria al dimensionament actual, mor Mercè Gorné, co-fundadora del Grup.
Vista aèria de la Fàbrica 1 als anys 60
Àngel Pujol treballant amb bigues de formigó
Les primeres Oficines a la Fàbrica 1
Central de formigó de la Fàbrica 1
Un camió de Pujol transportant encavallades
Alguns dels treballadors fent contrapès a la grua
Pujol a la Fira de Sant Josep de Mollerussa
-
1970
DÈCADA DE CREIXEMENT
A principis dels anys setanta, l’empresa es consolida sota la marca de Prefabricats Pujol.
S’organitza una oficina tècnica important i es posen les bases per constituir una formació empresarial que englobaria nous sectors en el camp dels prefabricats de formigó.
1972. Neix Gercusa, empresa del Grup dedicada a l’elaboració de ferralla per a la construcció.
1975. Es funda Lecsa, empresa de muntatges del Grup.
1977-1978. Dues empreses: Aguiló de Lleida (pionera en la tècnica del formigó pretensat) i Brugent de Reus (dedicada a la fabricació de blocs de formigó) entren a formar part del Grup. Avui són part de Pujol Elements, divisió de la firma dedicada a la distribució de materials per a la construcció.
1979. S’inaugura a Barcelona una oficina tècnica i comercial del Grup.
Vista aèria de la Fàbrica 2 de Mollerussa
Interior de la Fàbrica 2 de Mollerussa
Gercusa
Stand de Tumsa-Gercusa-Pujol a la Fira de Sant Josep de Mollerussa
Producció de tubs de formigó de Tumsa
Foto de grup dels treballadors de muntatges
Els treballadors durant el muntatge d'estructures amb bigues
Vista aèria d'Aguiló Pujol, a Lleida
Exterior d'Aguiló-Pujol
Vista aèria de Brugent, a Reus (Tarragona)
-
1980
EL GRAN PREFABRICAT I ELS PLANS DE FUTUR
Amb l’adquisició d’una factoria de biguetes i altres estructures de prefabricat per a granges i naus industrials a Bellpuig, s’arriba a triplicar la producció de bigueta i s’obre una nova línia de producció de peces grans i estructures.
En aquest punt, Pujol ja disposa de 400.000 m² de terreny urbanitzat industrial.
1984-1985. Es constitueix Asepsa, empresa encarregada de prestar tots els serveis tècnics, comercials i administratius a la resta d’empreses del Grup.
S’adquireixen dues fàbriques de biguetes més: Fetra (El Vendrell, Tarragona) i Arquimat (Vilagrassa, Lleida).
1987. Pujol inicia la construcció de les instal·lacions que havien de permetre incrementar la producció d’edificació industrial i competir en el mercat del prefabricat per a obra pública.
1989, Mor Miquel Pujol, co-fundador del Grup, amb la satisfacció d’haver vist realitzat el seu somni i l’orgull de saber que dos dels seus fills, ja al front de l’organització, i juntament amb un gran equip humà, seran capaços de donar continuïtat a la seva labor i portar al Grup a superar noves fites.
La Fàbrica de Bellpuig
Interior de la nau de Bellpuig
El terreny urbanitzat de Pujol a Mollerussa als anys 80
Zona de treball de la Fàbrica 3 de Mollerussa
Detall de la premsa de la Fàbrica 3 de Mollerussa
La nau de la Fàbrica 4 de Mollerussa
Detall d'obra pública de la Fàbrica 4 de Mollerussa
Vista aèria de Fetra, a El Vendrell (Tarragona)
La Fàbrica Arquimat, a Vilagrassa (Lleida)
Exterior de les Oficines Centrals de Mollerussa (anys 80)
Interior de les Oficines Centrals de Mollerussa (anys 80)
Interior de les Oficines Centrals de Mollerussa (anys 80)
-
1990
DÈCADA DE CONSOLIDACIÓ
1990. El Grup adquireix dues plantes de producció més: una dedicada a la fabricació de terratzo i bigueta armada a Estepona (Màlaga) i l’altra a l’elaboració d’elements de petit prefabricat vibropremsat a Amposta (Tarragona) anomenada Delta.
1991. Pujol obre a Madrid la segona oficina tècnica i comercial fora de Mollerussa.
1994. El Grup adquireix Graus Terratzos i Paviments, l’empresa més gran del país en fabricació de terratzo.
1995. Es funda Coltrapesa, l’empresa de transports del Grup amb una flota de vehicles preparats per atendre les necessitats logístiques de trasllat de tots els elements que fabrica Pujol.
1996. S’adquireix una fàbrica de biguetes a Vinaròs (Castelló) i s’entra a la participació social de l’empresa CM Solsonés, productora de gran prefabricat amb seu a Solsona (Lleida).
1997. Es crea Pujol Industrial, una fàbrica a Maqueda (Toledo) dedicada als prefabricats de naus i obra pública que compta amb oficines pròpies i amb terrenys suficients per a la posterior ampliació amb noves naus per a la producció.
1998. Comença a gestar-se el projecte Ferrofet Catalana, un taller de ferralla per donar feina especialment a dones. Segueix un model de treball compromès amb el territori i la conciliació familiar i laboral, mitjançant l’organització de la producció en torns de quatre hores. És una iniciativa singular per la qual l’empresa sent especial orgull, doncs ha rebut diversos reconeixements i ha esdevingut cas d’estudi en escoles de negocis.
S’obren dues fàbriques de placa alveolar: una a les instal·lacions de Mollerussa i Prehorvinor (Fuenmayor, La Rioja). També s’adquireix una factoria de prefabricats vibrocomprimits a Piera (Barcelona).
Vista aèria de la Fàbrica d'Estepona (Màlaga)
Vista aèria de Delta, a Amposta (Tarragona)
Vista aèria de Graus Terratzos i Paviments, a Mollerussa
Camió de Coltrapesa transportant una biga per la carretera de Montserrat
Camió de Coltrapesa transportant una biga pel centre de Mollerussa
Vista aèria de la Fàbrica de Vinaròs (Castelló)
Vista aèria de CM Solsonès, a Solsona (Lleida)
Vista aèria de Pujol Industrial, a Maqueda (Toledo)
Vista aèria de Ferrofet Catalana, a Mollerussa
Vista aèria de Prehorvinor, a Fuenmayor (La Rioja)
Vista aèria de la Fàbrica de Piera (Barcelona)
-
2000
ARRIBA LA TERCERA GENERACIÓ: PUJOL 3.0
2000. Jordi Pujol Torrent i Miquel Pujol Oliva, fills respectius del Josep Mª i l’Àngel, s’incorporen a la seu central de Mollerussa, desenvolupant diferents tasques i responsabilitats de gestió i producció.
2001. Es funda Romà Catalana d’Àrids, una societat participada pel Grup Pujol i Àrids Romà que es dedica a l’extracció i el tractament d’àrids de les seves pròpies pedreres. Actualment, aquesta empresa és íntegrament propietat del Grup i opera sota el nom de Catalana d’Àrids i Formigons.
2002. S’inverteix en la compra de 120 hectàrees al terme de Les Borges Blanques (Lleida) amb l’objectiu de construir-hi les factories que produeixin els elements de les noves seccions d’edificació industrial, obra pública i cases prefabricades.
2002. El GEC (Grup d’Entitats Catalanes per a la Família) concedeix a Pujol el Premi “Família d’Acció Social i Familiar” reconeixent la seva tasca per la conciliació de la vida laboral i familiar, gràcies a l’aposta de Pujol per la promoció del treball femení i els horaris a temps parcial.
2004. El Col·legi Oficial d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics i d’Enginyers de l’Edificació distingeix la trajectòria del Grup atorgant el Premi “Catalunya Construcció” a Josep Mª Pujol.
2005. Pujol aixeca el molí per elaborar ciment al parc empresarial de Les Borges Blanques, donant lloc a una nova empresa: Ciments Terraferma.
2005. Josep Mª Pujol rep la Medalla “Ildefons Cerdà” del Col·legi Oficial d’Enginyers de Camins, Canals i Ports.
2006. La inversió amb nous equipaments industrials a Piera i a Amposta permet doblar la capacitat de producció de petit element prefabricat.
2007. S’adquireix EEPSA, una altra fàbrica de biguetes pretensades situada a Sant Fruitós de Bages (Barcelona).
Exterior de les Oficines Centrals de Mollerussa (any 2000)
La planta de Catalana d’Àrids i Formigons
Maquinària de la planta d'àrids, a Arbeca
Maquinària de la planta d'àrids, a Arbeca
Terrenys d'aproximadament 120 hectàries al terme de Les Borges Blanques
Vista aèria de la Fàbrica de Les Borges Blanques (Lleida)
Pujol reb el Premi Família en reconeixement a Ferrofet
Vista aèria de Ciments Terraferma
El molí de ciment de Ciments Terraferma
Vista aèria d'EEPSA, a Sant Fruitós de Bages (Barcelona)
-
2009
COMENÇA LA INTERNACIONALITZACIÓ
2009. La visió i Direcció de la nova generació Pujol comença a enfocar la internacionalització del Grup, que s’inicia amb l’adquisició de la fàbrica Treanor-Pujol a Leeds (West Yorkshire, Anglaterra).
2009. El Govern de la Generalitat de Catalunya concedeix la “Creu de Sant Jordi” a Josep Mª Pujol en reconeixement a la trajectòria empresarial de Pujol i tot el que ha suposat vers el progrés social i econòmic de les comarques de Ponent.
Vista aèria de la Fàbrica de Leeds (Anglaterra)
El cartell de benvinguda a la Fàbrica
El pati de bigues de les instal·lacions de Treanor Pujol
El President de la Generalitat José Montilla fa entrega de la Creu de Sant Jordi a Josep Mª Pujol
-
2010
AFRONTANT LA CRISI
2011. Pujol inaugura les seves noves oficines a Barcelona, situades al Districte Tecnològic 22@
2015. Un atac de cor inesperat s’emporta l’Àngel Pujol, qui juntament amb el seu germà Josep Mª havia fet possible tot el desenvolupament de la firma. L’Àngel tenia dues altres passions: l’esport i la solidaritat. Donava suport a equips amb els que se sentia vinculat i va entregar els seus darrers anys de vida als projectes humanitaris del missioner Pare Ángel Olaran, fins al punt que al 2005 va constituir la Fundació Centre d’Iniciatives Solidàries per ajudar als nens orfes de la missió a Wukro (Etiòpia), on anava vàries vegades a l’any.
2015. Es crea Pujol Elements, divisió que engloba les activitats de distribució de materials per a la construcció i de formigó.
2016. Formigó en massa per a obra. Pujol posa en marxa tres noves plantes de formigó a Mollerussa, Les Borges Blanques i Lleida per al subministrament i la venda d’aquest material a constructors i particulars.
Oficines de Pujol a Barcelona
Àngel Pujol en una de les primeres visites a Etiòpia de la Fundació Centre d'Iniciatives Solidàries
Cuba durant el procés de càrrega de formigó
-
2017
75 Aniversari
2017. Pujol arriba al seu 75 aniversari. Per molts anys més!
Logotip del 75 aniversari
El moment del sopar durant la Festa del 75 aniversari
La família Pujol premia als treballadors amb més antiguitat de l'empresa, ara ja jubilats
-
2020
PLA D’INVERSIÓ
2020. Pujol emprèn una inversió de més de 12 milions d’euros en una nova planta de producció de productes agrícoles i en la consolidació de la Fàbrica de Les Borges Blanques, el que suposa una creació de més de 100 nous llocs de treball.
Vista aèria de la Fàbrica de les Borges Blanques
ALTRES ÀMBITS DE NEGOCI INVERTIM EN SALUT
Situant-nos en el context històric dels anys 90, vam adornar-nos que un nombre significatiu de veïns de les comarques del Pla d’Urgell i els seus voltants havien de viatjar fora per comptar amb una assistència mèdica de qualitat.
Veient aquesta mancança, sorgeix la voluntat de facilitar tal assistència tant als treballadors del Grup Pujol com a les seves famílies i la resta de població. És així com l’any 1990 Pujol s’introdueix en el sector de la salut i posa en marxa el Centre Mèdic Pla d’Urgell a Mollerussa.
Anys després, l’any 2007, Pujol inaugura Avantmèdic a Lleida. Les seves instal·lacions estan dotades de la tecnologia més avançada i, entre altres serveis, compten amb consultes mèdiques, laboratori d’anàlisis clíniques, àrea de diagnòstic per la imatge i quiròfan per a cirurgia major ambulatòria. El seu equip de metges especialistes i personal clínic i d’atenció al client han convertit a Avantmèdic en el centre amb més oferta de serveis mèdics especialitzats per a l’atenció global de la ciutat de Lleida i contrades i, per tant, en un referent de la medicina especialitzada privada a Ponent.
RESPONSABILITAT SOCIAL CORPORATIVA (RSC) SOM COMPROMESOS
FUNDACIÓ PUJOL GORNÉ
Volem el millor pels nostres
Pujol aporta anualment un percentatge dels seus beneficis i destina personal propi a la Fundació Pujol Gorné, que neix el 2003 amb l’objectiu de donar suport i millorar el benestar de tots els treballadors i els seus familiars, des de que comencen a l’empresa fins més enllà de la seva jubilació.
Oberta a fer costat en qualsevol circumstància que, de forma rellevant, pugui afectar els treballadors, actua especialment davant de qüestions econòmiques, de salut o d’educació. Entre altres funcions, la Fundació és un instrument d’actuació per dur a terme iniciatives lúdiques i socials orientades a propiciar moments de convivència fora de l’àmbit laboral o per vetllar i treballar per la integració dels nouvinguts.
CENTRE D’INICIATIVES SOLIDÀRIES ÁNGEL OLARAN
El legat més humanitari de l’Àngel Pujol
L’any 2009, Àngel Pujol funda el Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran. Aquesta Fundació treballa per donar assistència i desenvolupar projectes relacionats amb l’ajuda humanitària, sanitària, social o educativa a Wukro, a la zona del Tigray (Etiòpia). Al capdavant hi ha el missioner basc Ángel Olaran, de la St. Mary’s Institution.
Pujol n’és col·laborador permanent en tots els aspectes: aportacions econòmiques i materials, voluntariat per a organització d’esdeveniments per captar nous socis i fons, etc. Forma part del Patronat que actualment presideix Josep Mª Pujol.
PATROCINI I MECENATGE
Compartim valors
Som més que receptius amb la promoció de la cultura, l’educació, la innovació i l’esport. Seguint la nostra filosofia d’empresa, hem col·laborat en l’assoliment de diferents projectes o iniciatives organitzades per entitats amb les que compartim els mateixos valors o bé amb persones de les contrades on Pujol té presència.
EL CAS FERROFET
Riquesa per al territori i la seva gent
El cas Ferrofet és una experiència empresarial singular en la que conviuen exitosament els objectius de qualsevol negoci i les particularitats d’una iniciativa compromesa amb el territori i la conciliació laboral-familiar.
La missió de Ferrofet Catalana és la confecció d’armadures d’acer corrugat que, una vegada omplertes de formigó, es convertiran en una biga pont, en un pilar o en una jàssera.
CONTEXT SOCIOECONÒMIC (1988)
Després dels Jocs Olímpics de Barcelona’92, Pujol es començava a recuperar de la crisi econòmica i necessitava impulsar el creixement de l’empresa.
Mollerussa havia patit una significativa transformació iniciada a l’anterior dècada, passant de ser una ciutat agrícola a esdevenir-ne una d’industrial i de serveis. La comarca però, era hereva d’una tradició agrària que la configurava com una zona rural. En termes d’ocupació, el territori gaudia del nivell més baix d’atur estructural de Catalunya.
La mà d’obra disponible era gairebé tota autòctona o provinent de l’onada immigratòria dels anys 50 i 60, ja que la que es va generar a principis dels 90 encara no havia arribat al Pla. Amb el nou període de bonança econòmica que començava, era previsible rebre aquesta segona onada. Pujol es trobava davant d’un repte important: comptar amb suficient gent per treballar a Ferrofet i no haver de deslocalitzar-se.
PERSEGUINT ELS SOMNIS
Constatat el factor crític de la mà d’obra i apostant fermament per la “no deslocalització”, es va optar per elaborar un estudi socioeconòmic de la comarca conjuntament amb el Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida i el sindicat UGT.
Els resultats van indicar dos col·lectius del territori com a potencials proveïdors de mà d’obra: els pagesos i les dones.
INSPIRACIÓ
Els pagesos, fora de l’època de collita, podien dedicar temps al treball en la indústria. Això, però, no solucionava les necessitats de Ferrofet, ja que les puntes de producció coincidien amb la campanya de collita. Calia més gent.
A través de pregons i crides pels pobles es van demanar persones disposades a treballar mitja jornada. En tot just dues setmanes, la resposta va ser reveladora: 300 dones hi estaven interessades. Allò era la pista definitiva. I si el creixement de Ferrofet s’havia d’enfocar basant-lo en la mà d’obra femenina? Era el moment de redissenyar un projecte apassionant, encara més compromès amb la comarca.
Teníem davant unes dones que havien d’atendre altres responsabilitats però que ens havien manifestat que desitjaven realitzar-se en un treball propi i contribuir a l’economia de casa. La majoria d’elles tenien feines dins del cercle familiar i no estaven remunerades; altres, realitzaven petites tasques puntuals o esporàdiques en comerços o serveis. Ferrofet representava una oportunitat laboral per elles, però els havíem d’oferir unes condicions laborals que els hi permetessin compaginar la feina amb les seves altres ocupacions.
LA FORÇA EN MANS DE LES DONES
El procés de fabricació de les armadures es basa en el tallat i moldejat de barres de ferro mitjançant maquinària i el posterior lligat i soldadura amb utillatge manual, seguint les indicacions d’un plànol facilitat per l’Oficina Tècnica.
Tot l’equipament de producció es va idear i adaptar a les característiques físiques de les persones que potencialment havien de treballar a Ferrofet: elements d’elevació per evitar l’ús de la força, estris per substituir les dures tenalles, pistoles hidràuliques de més fàcil maneig, equips de soldadura suspesos del sostre per a no haver d’arrossegar-los, etc.
ORGANITZACIÓ PER A LA PRODUCTIVITAT I LA CONCILIACIÓ
Comptàvem amb dones de totes les edats disposades a treballar diàriament una part de la jornada. Calia organitzar-se tenint en compte dues premisses: el temps de dedicació del personal i el funcionament de la fàbrica.
Hi havia tres torns de 4 hores:
- El primer, de 9 a 13h
- El segon, de 13 a 17h
- El tercer, de 17 a 21h
SELECCIÓ, FORMACIÓ I POSADA EN MARXA
Un cop escollides les candidates, va començar la formació de les primeres treballadores. Seguint un programa propi a càrrec de l’empresa, es donava la formació i la informació necessària per confirmar la capacitació de les dones al futur lloc de treball. S’impartien classes de teoria, pràctica i de seguretat i higiene en el treball.
Al febrer de 1999 s’incorporaven les primeres 20 dones i es va arribar a integrar una plantilla de 230. A finals del 2002, la gestió de la producció estava portada exclusivament per dones.
SINGULARITATS DINS DE LA SINGULARITAT
Marc legal
En aquells moments cap model de contractació preveia l’operativa laboral de la iniciativa, pel que va ser necessari crear-ne un de nou i específic: el contracte a temps parcial, indefinit, fix i discontinu, que contemplava que, si en un moment determinat no hi havia feina suficient, es pogués suspendre el contracte sense extingir-lo. Aquest nou contracte es va utilitzar per primera vegada a Ferrofet.
Cinc minuts i lliure elecció de torn
Hi ha dos detalls que poden ajudar a les treballadores a organitzar-se i poder atendre altres necessitats. Un és que els rellotges de la fàbrica estan avançats cinc minuts per facilitar que les mares recullin els seus fills a l’escola puntualment. L’altre, que les treballadores tenen la possibilitat d’escollir el seu torn de treball.
La nau escola
És la nau on, de manera continuada, es fa formació al personal. S’hi elaboren les peces noves que s’incorporen al catàleg de productes i/o es recicla per ocupar una altra posició, interpretar un tipus de plànol determinat o per aprendre l’ús d’un estri de treball.
En la formació s’hi han implicat les mateixes treballadores, aprofitant les seves competències. Al principi, el professor era un antic ferrallista. Més endavant, s’hi va sumar una de les primeres dones de l’equip de Ferrofet que era mestra i pedagoga; ella va ajudar a definir el procés de formació que havien de seguir les ferrallistes i va participar en l’elaboració d’un manual.
RECONEIXEMENTS I PREMIS
Ferrofet ha esdevingut un cas d’estudi d’Escoles de Negocis i ha generat l’interès de programes de televisió com, per exemple, el 30 minuts de TV3.
Ens sentim molt orgullosos de:
- Ser l’única empresa esmentada al Llibre Blanc de la Comissió Europea per a la millora de les condicions de vida i de treball
- Haver obtingut el “Premi a la Responsabilitat Social de les Empreses” (Dublín, 2003)
Les institucions del país han reconegut Ferrofet amb:
- Premi a la Innovació, atorgat pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya (2000)
- Premi del Ministeri d’Indústria (2001)
La societat civil també ha valorat molt positivament la iniciativa:
- Premi “Familia d’Acció Social Familiar” del GEC (Grup d’Entitats Catalanes per a la Família) per la promoció del treball femení i els horaris a temps parcial que faciliten la Conciliació de la Vida Laboral i Familiar (2002)
- Premi FIDEM de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora (2002)
- Premi ADEE de l’Associació de Dones Empresàries i Emprenedores de Tarragona (2004)
- Premi FUNDE de l’Associació de Dones Empresàries, Directives i Professionals de Lleida (2007)
Ara bé, el premi més gran per Pujol és haver fer realitat una iniciativa empresarial que des del primer moment ha generat el rendiment esperat i, sobretot, constatar dia a dia la satisfacció i implicació de les dones de Ferrofet, il·lusionades i encantades amb aquesta oportunitat de realització professional i millora econòmica en el seu mateix entorn.